El Prat és terreny adobat de talent artístic. La pràctica de les arts està molt estesa a la nostra ciutat i no és gens estrany que coneguem més d’un pratenc o pratenca que dedica el seu temps a alguna disciplina artística, en qualsevol de les seves modalitats. El resultat és evident. Els espais escènics de la nostra ciutat bullen d’activitat i una part, que podríem dir significativa, s’ha acabat desenvolupant d’una forma professional.
Aquest 2019, que tot just ha acabat, ha estat testimoni de la petjada pratenca i l’escena barcelonina n’ha estat una bona prova.
Una gira de llarga durada
L’Arnau Puig, com sempre atrafegat, està actiu en tres muntatges, Les feres de Shakespeare amb la cia. Els Pirates, Othello de Les Antonietes, que vam veure al Teatre L’Artesà la temporada inaugural i La filla i el mar. El musical, amb la cia. La Barni.
L’Àngel Roldan, l’hem vist a la Sala Beckett amb Que calli el campanar, peça escènica de l’Obrador de filosofia sobre identitats col·lectives, i properament el tornarem a veure a l’escenari del Tantarantana amb Els porcs també mengen verd, sota la direcció d’Andreu Rifé, autor també del text.
#J U A N A D O L O R E S # Massa diva per a un moviment assembleari, peça teatral que reflexiona sobre la lluita de classes de la pratenca Joana Meinhof, es va poder veure a Can Felipa, el passat mes de maig, amb els també pratencs José Miguel Gutiérrez i Kevin Guerrero, a la fitxa artística.
L’estiu no va ser per descansar; ho saben bé la Cia. ETC i la veterana Àngela Jové. Els primers van passar tot el mes de juny a la sala Porta 4 amb Princeses, del també pratenc Jordi Salas que al febrer tornarà a Barcelona, a la Sala Barts. I la segona, ha vist penjar el cartell de localitats exhaurides al Teatre Gaudí en més d’una ocasió amb Tancats, una sarcàstica i divertida comèdia de Gal Soler.
Aquest espai barceloní també ha acollit un altre pratenc de pro, el Lolo Herrero, flamant director de la Cavalcada 2020, amb Juguem a la veritat, estrenada l’octubre passat.
La pratenca Begoña Moral, acabada de graduar per l’Institut del Teatre, ha participat al Cicló, projecte de suport a la creació que cada any organitza el Teatre Tantarantana. Canción dulce y amarga del hombre sin abuelos y la hija robada que quiere encontrar a su madre en el cámbiame va ser la proposta d’aquesta jove directora, encarregada també aquest any de dirigir la creació col·lectiva del Teatre Kaddish, Sempre el desert (MAR(GEN)), un treball que va donar el tret de sortida al cicle La Moderna i que parla d'identitat, de què vol dir ser del Prat respecte a la gran ciutat i respecte de nosaltres mateixos.
FEM, la lista de Lourdes, producció del teatre Kaddish i Nozomi 700, ha estat també un dels projectes que va començar a caminar el 2018 i que, després de passar pel Tantarantana, al mes de desembre va recalar al Teatro del Barrio de Madrid. Sota la direcció de Xavi Giménez i Maria Donoso i dramatúrgia d’ells mateixos i Núria Inés. Aquest projecte 100% pota blava (Mercè Ubalde, Maria Donoso, Marina Mora i Paula Capistros, com a actrius) reivindica les pràctiques artístiques de les dones que han conformat l’avantguarda del feminisme artístic.
Si parlem de projectes 100% pota blava, parlem de la coproducció Teatre Kaddish i Cia. Ella, Preses, que sota la direcció de Laura Giberga i amb Marina Mora, Rocio Quesada, Dúnia Pellisa, Laura Llimona completant l’equip, donen veu a les dones pratenques i del Baix Llobregat que van patir la repressió franquista.
L’Olga Clavel membre de la Cia. La Coja Danza, actualment compagina la seva tasca a L’Escola d’Arts en Viu del Prat com a professora de dansa amb la gira arreu de l’estat de LlocJocXoc i Desgel i finalment, Guillem Gefaell, personatge prolífic i creatiu d’allò més, va passar pel Teatre Akadèmia amb La nit/RadioNit de Moreno Bernardi i hi torna al maig. A més, acaba d’estrenar a l’Atrium de Viladecans Com menja un caníbal, amb la Cia. La Virgueria.
La música amb segell pratenc també gira
El segell musical pratenc també fa les maletes. En Marc Garcia continua voltant amb el seu Marc Garcia canta a Brassens i aviat treurà nou disc, La corte del rey loco, amb cançons pròpies. Un altre artista que ha tingut uns anys una mica bojos ha estat l’Albert Riballo, que ha format part, com a actor, de la gira Tour destino del cantant Antonio Orozco.
Iniche, amb una agenda plena de concerts, també ha tret un nou disc Karnataka to Segalaba, presentat a La Capsa a l'octubre.
Uns altres que van presentar disc a La Capsa el mes de maig van ser Musgo, usuaris dels bucs d'assaig.
Hem de destacar també la tasca d’en Xavi Alias, que continua un camí ascendent ple de projectes d’allò més interessants, com poden ser la seva participació com a compositor de la música de dos documentals, Perifèria, amb la companyia Antivaho Cinematográfico de la també pratenca Èrika Sánchez i Xavi Esteban, i Compramos tu Barrio, que s’estrenaran a TV3 al llarg del 2020 i un curt, Panteres, escollit per formar part del shortcat de Catalan Films per a presentar-ho a festivals de tot el món.
Pigmy ha tret dos singles, Manifestación al febrer i Mi Canción a l'octubre (el disc sortirà el març del 2020) i fins i tot l’Alfred Garcia ha fet les seves primeres passes en el món de la poesia i ha publicat Otra luz.
Un any de reconeixements i premis
El grup Shibui, amb la incansable Úrsula Rilo de l’Associació Hip Hop Prat al capdavant, ha obtingut un 2n lloc en categoria Master, a Mallorca, amb la participació de diferents països. L'Úrsula també ha participat com a jurat al Hip Hop internacional Italia, el certament de Hip Hop més prestigiós del món.
L’actriu Sílvia Sabaté també ha vist recompensada la seva tasca en el curtmetratge Gusanos de seda de Carlos Villafaina, amb el premi a la millor actriu, al Ikuska, Festival Internacional de Cortometrajes de Pasaia.
Reservem espai per al cinema. El curtmetratge Balada triste de los Clash, de Francisco Lorenzo, amb Francesc Cánovas compartint direcció artística amb el mateix autor del text, i amb un elenc 100% pota blava, Sívia Sabaté, Alba José i Lolo Herero, ha rebut el Premi de millor curtmetratge al World Film Fair 2019 de Los Ángeles i al Madrid Art Film Festival 2019, a part d’haver estat seleccionat a diferents festivals d’arreu del món.
Finalment, no ens podem oblidar Ay, el Chacho sí que sabe, el curtmetratge de Rosa Delgado, que continua acumulant premis allà on va. Els darrers han estat a la primera edició del Filmaker International Film Festival de Palamós: premi al millor curtmetratge i a la millor interpretació femenina per a Susana Campoy.
Totes aquestes persones, d’una manera o altra, porten el nom del Prat allà on van.
Vagi la més sentida i sincera felicitació i el desig de continuar endavant en la seva tasca.
Per un 2020 ple d’èxits.