L’arquitecte modernista Antoni Pascual va construir l’edifici de l’Artesà l’any 1919, per encàrrec de l’entitat Centre Artesà. En els primers anys de funcionament, la sala va acollir grups de teatre amateur local i representacions professionals i comercials del moment, que s’alternaven amb projeccions de cinema i l’organització d’actes benèfics.
Durant la Guerra Civil, la CNT va ocupar l’edifici i el va convertir en Casa del Poble. Acabada la guerra, la societat de propietaris recuperà l’edifici per reiniciar la seva activitat i durant la Festa Major de 1939 s’hi van fer balls i una representació de sarsuela.
Fins als anys 80 dels s. XX s’hi va anar alternant la programació de teatre professional amb la del grup de teatre de La Seda i d’alguna entitat local; però, principalment, la seva activitat va ser la de cinema que, en alguns moments, va ser explotada per empresaris del sector i en altres per la mateixa societat de propietaris.
El 1987 l’Ajuntament lloga el teatre per fer-hi una programació regular de teatre, música i dansa, i posa l’accent en la recuperació d’un espai públic dedicat a la cultura, amb la intenció de fer-hi una reforma per posar-lo a punt. Les greus deficiències estructurals de l’edifici es posen en evidència amb la recuperació de l’ús com a teatre. A finals de 1988 l’estat de deteriorament que en dificultava l'ús com a teatre, especialment de l’espai escènic, així com la falta de condicions mínimes de seguretat, van aconsellar el tancament del teatre i estudiar-ne una possible reforma.
La rehabilitació de l’Artesà es va començar a abordar seriosament quan l’Ajuntament va poder comprar el recinte, l’any 2003.