Quan anem al teatre a veure una obra convencional, estem acostumats a asseure’ns a la butaca i, des d’allà, a mirar cap endavant per veure tot allò que altres cossos de la mateixa mida que el nostre fan pujar a escena. Però què passaria si, de sobte, els nostres cossos creixessin i es fessin molt més grans que els dels actors i fins i tot que el mateix teatre? Què passaria si, a més, deixéssim de veure l’escenari de manera frontal i comencéssim a mirar-lo des de dalt? Perquè això és el que fa David Espinosa: ens convida a abandonar el punt de vista frontal del teatre tradicional i ens ofereix un punt de vista diferent des del qual, sorprenentment, podem veure molt més.
>/ En lloc d’un teatre amb dimensions reals, David Espinosa fa servir una taula, una superfície horitzontal sobre la qual passen coses. I en lloc d’actors, ballarins o performers de la mateixa mida que la nostra i de carn i ossos, fa servir objectes, joguines, coses de la vida quotidiana que, un cop entren en acció, esdevenen cossos vius que ens fan veure i imaginar situacions, indrets, persones i temps diferents. Així, gràcies a aquest punt de vista desplaçat i particular, podem tenir una experiència concreta de l’acció de mirar amb distància i jugar amb una escala irreal però que ens permet veure el món amb una amplitud i un abast força inusuals.