Síndrome de gel
dramatúrgia de Mohamad Bitari i Clàudia Cedó amb idea i direcció de Xicu Masó
Xicu Masó s'endinsa un altra vegada en la crisi migratòria cap a Europa, ara acompanyat per Mohamad Bitari i Clàudia Cedó. Aquest projecte parteix de l'estudi de la metgessa Elisabeth Hultcrantz sobre la 'síndrome de la resignació', observada ja a Suècia als anys 90 del segle xx, que afecta infants i joves provinents de l'Est, de Síria i particularment a la minoria religiosa yazidita. Una malaltia que porta a la letargia en resposta al trauma del desarrelament.
A finals del noranta va aparèixer a Suècia un fenomen únic que semblava que afectava només als nens i joves refugiats. Els casos van continuar durant dues dècades fins arribar a un pic de 350 casos entre el 2004 i 2005. Nens i joves que deixaven de comunicar-se i menjar per endinsar-se en una estranya letargia, propera a l’aparença del coma. No sense debat, la comunitat mèdica va denominar aquest fenomen com a “síndrome de resignació”. Aquest és el rerefons documental –amb el llibre de la metgessa Elisabeth Hultcrantz per font principal– que han fet servir Xicu Masó i Clàudia Cedó per construir una metàfora sobre la insuportable angoixa dels qui viuen tenallats per la por de tornar a un lloc de mort i sofriment, del qual van poder fugir. Una amenaça que es fa massa present quan l’esperat lloc de acollida no acaba per resoldre el seu status i els deixa als llimbs. Suècia vas ser un dels països més oberts als refugiats fins el creixement de la ultradreta, precisament a finals del segle xx.
A partir de propostes artístiques que configuren el projecte Camins Vius, des del Teatre volem reforçar el diàleg educació-cultura-comunitat, tan present al Prat. Les Matinals de L’Artesà obre a la ciutat una nova oferta de qualitat. Genera noves oportunitats. Et brinda un nou espai de trobada, de participació social. Els diferents marcs de vida de la ciutadania ens conviden a buscar noves oportunitats que dialoguin amb l’exhibició convencional i atenguin la seva demanda, convençudes dels beneficis que aporta la vivència activa de les arts.