Se respira en el jardín como en un bosque
El Conde de Torrefiel
Es respira al jardí com en un bosc i s'està en el teatre com en el món. Però ni el jardí és la Natura ni el teatre és el món.
Algú prepara els jardins per a gaudir d'un tros organitzat de natura, al seu origen salvatge i ple de perills.
Al teatre algú ordena les paraules i les imatges en un discurs que dibuixa una lògica que sembla una resposta. Però així com quan abandono el jardí i entro en el bosc, quan surto del teatre i torno al món, tota la il·lusió s'esfuma i el món que apareix de nou davant els meus ulls es gira indomable, perillós i sempre incomprensible.
Es respira al jardí com en un bosc és una peça de teatre que essencialment podria definir-se com a exercici escènic per a una sola persona, on qui assisteix a l'obra ocupa el rol d'intèrpret i públic consecutivament. En aquesta peça es proposen les dues accions bàsiques de l'acte teatral: algú mira en silenci mentre algú duu a terme una coreografia d'accions en un escenari. I a partir d'aquesta convenció teatral primitiva que ha perdurat durant milers d'anys fins als nostres dies, es proposa un joc escènic a través d'una narració sostinguda per simples accions que confronten al participant amb la convenció representada. En aquesta experiència afloren algunes qüestions al voltant de com es comprèn la realitat, qui és capaç de construir-la i per què ens encanta observar en silenci, igual que fem quan anem al teatre, l'artifici del món que hem creat.