Tots ocells
De Wajdi Mouawad amb direcció d’Oriol Broggi
L'Eitan és un jove de família jueva alemanya que viu a Nova York i que estudia l’ADN humà. Coneix a la Wahida, una jove d’origen àrab que està fent la seva tesi sobre un savi humanista del segle XVI a qui van obligar a convertir-se de l’islam al cristianisme. Tots dos s’enamoren, i l’Eitan haurà d’enfrontar-se a la seva família i confrontar les seves creences religioses. Però quan els dos joves emprenen un viatge a Israel i Cisjordània, l'Eitan és atrapat per un atac terrorista en el pont fronterer d’Allenby que el deixarà en un coma profund. Això obligarà la seva família a viatjar d’Alemanya a Tel-Aviv, on descobriran el seu passat familiar i hauran d’afrontar l’aclaparadora presència de la Wahida, mentre el món esclata en una barreja de creences, ADN humà, religió i atzar. Tots ells es veuran abocats a travessar la dolorosa frontera entre l’amor familiar i l’odi dels prejudicis, on la violència del món exterior sobrevola la petita vida domèstica i on les generacions es fan miques quan el passat desborda el present.
Aquesta producció és una nova trobada entre La Perla 29 i el dramaturg, actor i director libano-quebequès Wajdi Mouawad, una relació artística que ens ha regalat grans experiències teatrals. “Primer vam fer Incendis, i vam emmudir amb vosaltres quan tot semblava aturar-se davant la grandesa d'aquelles paraules i d'aquella història. Alguna cosa havia explotat, i des de llavors hem sentit la necessitat de tornar-hi i tornar-hi, història sobre història, rastre sobre rastre, com capes d'un gran poema tràgic del nostre temps. Cels, Boscos, Un obús al cor, Assedegats... I ara arriba Tots Ocells, com un crit de ràbia i de dolor, com una pregunta antiga, com una cançó de consol i de desconsol”, explica la companyia.
I escriu Oriol Broggi, director d’aquesta posada en escena: “Crec que Tots Ocells conté una veritat que avui no podem expressar només en paraules, perquè és com un amfibi que necessita dos mitjans per viure. Us convido, doncs, a trobar-la i reconèixer-la en la mirada de l’altre. [...] A vegades cal travessar la complexitat per mirar cara a cara la veritat... Com els actors que es miren als ulls l’un a l’altre, i nosaltres que ens mirem en les seves mirades. I llavors, ser conseqüents. El teatre no pot salvar cap vida, però potser la història que us explicarem pot retornar vida a la vida. Us convido, ara sí, a trobar-la i a resseguir-la en l’espai que hi ha mentre ens mirem.”