Una proposta d'Alberto Cortés i Luz Prado
[Descarrega aquí la fitxa sobre aquesta proposta de la Guía d'Acompanyament de Camins Vius]
En què consisteix?
Sota el format d’una performance/taller, els artistes acosten la festivitat, la parranda i la rotllana dels verdiales a tots els presents. Un moment festiu per a cantar i ballar juntes! Un dispositiu participatiu que fa cantar i ballar a nenis i famílies. La Panda és una volta a la parranda, al cor i la rotllana capaç d’obrar petits miracles. El concepte de “panda” que estem plantejant per a les nenis ens porta a un imaginari molt expandit on aquesta colla comparteix també la significació disbauxada de la colla, el grup que mou i activa, l’aliança d’amigues. Un mecanisme activador i temporal travessat durant una hora pel ritme i l’escolta.
Qui són?
El barri de Màlaga on viuen Luz i Alberto va ser l'escenari de moltes trobades per a passar temps improductiu. Aquella mecànica va acabar per dissipar-se perquè els temps atrafegats de cadascuna no els va permetre una continuïtat. Davant aquesta impossibilitat van formar aliances i van generar accions optimistes com ara “Viva la guerra” o “La Tonteria”, que buscaven maneres de connectar amb aquest temps de lleure a través del folklore. En una de les accions van cridar “visca la guerra!” com a símbol de reivindicació, en l'altra van dir “visca la ximpleria!” per a cantar a un temps bonic i essencialment improductiu.
Luz Prado (Màlaga, 1985. Itinerant) Violinista, compositora i performer. Treballa en l'escènic des del so. La seva pràctica part d'un diàleg constant amb el violí i la trobada amb persones que posen en valor l'ésser i l'estar a través del folklore, el DIY, la dansa o el soroll.
Alberto Cortés (Màlaga, 1983. Viu a Sevilla), director escènic, autor i actor, amb formació en Història de l'Art, és adepte a les formes híbrides i a la construcció d'espais escènics en llocs no convencionals. Remescla, impuresa i perifèria són els conceptes que millor defineixen el seu treball i nombroses col·laboracions.