Ja tenia les dues primeres fulles. Van posar la llavor dins el pot de iogurt la setmana passada i ja treia aquelles dues primeres fulles que treuen totes les plantes a l'inici. Aquelles que són iguals per qualsevol espècie de planta.
Que seràs de gran - li va preguntar la Salima - una tomaquera? Una mongetera? Un presseguer?
Vull ser una mostassa, m'agraden les seves flors grogues. I tu? - va respondre amb un fil de veu. Encara tenia les fulles molt petites.
La Salima tenia molt clares les idees, ja amb 9 anys. Adorava cuidar de l'hort, patinar a tota velocitat just al tros de carrer llis del costat de casa i la gorra vermella que li va regalar el tiet pel seu aniversari. No li agradaven gens les galetes, assegurava que era com mastegar terra i es tornava boja amb la síndria. Per això quan li va preguntar a ella què volia ser de gran i es va quedar sense paraules no se'n podia fer al càrrec.
No ho sé - va dir tot amoïnada - Que creus que podria ser jo de gran? De què tinc pinta?
Podries ser qualsevol cosa que volguessis, com jo ara mateix. Però sé que seré una mostassa.
Doncs hauré d'investigar.
De què treballa la mare?
Doncs una és mestre i l'altre policia,
Que vol dir això - la planta tot just estava descobrint el món i no entenia de professionals humanes.
La Marta sempre diu que ensenya a pensar a nens grans, riu i diu que construeix cervells. L'Helena és policia, ella investiga per atrapar els dolents.
Doncs ja ho tens... Què prefereixes?
Crec que m'agradaria fer alguna cosa més divertida. Hi ha moltes més opcions. Veus la veïna del cinquè?
Aquella noia dels cabells arrissats?
Sí, ella és motorista professional. Em va explicar l'altre dia que corre a correcuita per circuits amb obstacles. Va a més de 100 quilòmetres per hora. La Marta diu que el que construeix és entreteniment. Però a mi crec que m'avorriria anar tan de pressa, et perds tot el paisatge!
I què et diverteix a tu?
Va estar ruminant, no era una resposta fàcil. Va començar a rebuscar amb la mirada per l'habitació. Però se li van il·luminar els ulls quan va veure el nas vermell que tenia a la caixa de les joguines.
Els pallassos. Potser podria ser pallassa com la Pepa Plana! És tan divertida i construiria somriures!
Així que les persones us dediqueu a construir coses....
Més o menys. Pensa que també hi ha qui les arregla. El meu tiet, el què em va regalar la gorra, és fontaner. S'encarrega d'arreglar les canonades que fa que tinguem aigua al pis i et pugui regar. Sense ells no podríem beure aigua, ni dutxar-nos, ni rentar la roba. Així era fa molts anys. No n'hi havia de fontaners i havien d'anar a buscar l'aigua al riu. Imagina't pujar totes aquestes escales carregant aigua.
I qui constitueix els pisos on viviu?
Doncs són els paletes. Sense ells no tindríem cases. El meu avi m'explicava que fa molts i molts anys es va construir la seva pròpia casa, quan era jove i fort i es va casa amb la iaia. L'avi era molt manetes, ella l'admirava per aquesta qualitat. S'havia fet ell mateix el bastó amb fusta de cirerer i li havia quedat molt maco i lluent.
Mira, aquell ocell que vola al parc de davant és una oreneta?
Sí que ho sembla.
Em regues?
Sí, i et mouré una mica que et toqui bé el sol.
En acabar l'estiu la seva planta s'havia convertit en una mostassa preciosa plena de flors grogues. En aquells moments va saber que de gran voldria ser paleta. Volia construir el món en què vivim les persones i li semblava la millor aportació que hi podia fer.