La primera aturada de l’itinerari ARTESÀ és Mundo obrero, l’ancoratge més sòlid de la memòria compartida. Una comèdia marxista amb música de Santiago Auserón. Una història d’amor durant la República, contra la Dictadura, sota el consens i imaginant sempre una democràcia que encara està per venir.
La segona peça que et proposa el nostre itinerari forma part de la praxi i dels processos participatius, es tracta d’Amalia Fernández i el seu El resistente y delicado hilo musical. Atecnològica i artesanal, aquesta peça és un fet teatral finit, però apunta descaradament a l'eternitat: cinc persones es dediquen a mantenir actiu i constant un fil musical que es va transformant, una partitura coreogràfica amb elements corals, teatrals, performatius i poètics amb una atenció minuciosa a la coreografia exacta, a l'execució precisa, a la coordinació amb la resta del grup, i amb un esforç físic considerable.
La cita següent forma part del cicle Dijous Teatre, és la peça de Societat Doctor Alonso, Y los huesos hablaron. Tot un seguit de cançons i poemes carregats de simbolisme de rebuig de tota violència, del materialisme, del poder pel poder. Memòria històrica en estat pur.
La penúltima cita de la temporada portarà a escena una experiència única, Cosas que se olvidan fácilmente. Un espectacle fotogràfic que transforma els records i, de la mateixa manera que ho fa la ment, n’inventa de nous. Una petita història de la segona meitat del segle XX a Espanya. Un joc de cartes convertit en un muntatge teatral per a cinc espectadors. Tot un luxe.
I acabem el nostre menú convidant-te al viatge d’una Vida dedicada al teatre, la de tot un mestre, Josep Costa.