Cris Celada porta més de dos anys treballant amb el Teatre L'Artesà i el sistema d’Arts en Viu tant en col·laboració amb L'Escola d'Arts en Viu sent artista convidada per l'assignatura d'Artefactes escènics, com desenvolupant pràctiques escèniques relacionades amb la peça que va presentar a El Modern, Las actrices siempre mienten de la cia. El Pollo Campero. La vam poder veure també com a intèrpret a l'espectacle Bad translation de Cris Blanco.
A l'abril del 2021 va estar en residència a la sala de lectura i Sala Petita per una primera investigació i posada en marxa del projecte El Futuro.
El projecte: El Futuro
El futur és sempre una especulació, plantejar el futur comporta un exercici d'imaginació, també de projecció. És alguna cosa que s'assembla al que fem amb el passat remot que només hem conegut a través de la història que ens han explicat, que també és fragmentada, subjectiva i relatada pels guanyadors dels grans polsos de la història. Si la imaginació juga un paper important en la reconstrucció del passat, és possible que l'evocació pugui ajudar-nos a pensar/construir el futur.
Aquest treball té tres tentacles: Un manual d'instruccions per a ser llegit en escena; un laboratori col·lectiu per a la creació de futurs millors, des de la pràctica artística; i una peça escènica el títol de la qual és El Futuro. Aquests tres tentacles es relacionen constantment, no es pot comprendre un sense l'altre.
És necessari fer un treball compartit d'imaginació col·lectiva, co-crear un món on la vida sigui vivible, vulguem viure-la, un futur que creem des de de allò comú, on existeixin més opcions, on no sols ens quedi el resistir o escapar . I és ben sabut que l'escena i els seus voltants són un lloc meravellós per projectar la imaginació i construir nous mons. Per algun lloc cal començar.
Qui és Cris Celada?
Va néixer i va viure a Madrid on va dur a terme els estudis universitaris en Magisteri Educació Especial al mateix temps que es va formar en Art dramàtic: interpretació textual, moviment escènic , clown, narració oral escènica i doblatge . El 2005 es muda a Barcelona, on desenvolupa la seva pròpia activitat teatral, combinant creacions de tall més contemporani amb espectacles de cabaret i cafè teatre. A Barcelona troba un lloc on les disciplines escèniques es barregen sense massa contradicció, i potser per això, avui, Barcelona és la seva llar.
Com a artista l'interessa desdibuixar les línies que limiten el que anomenem teatralitat, quins elements són necessaris perquè un fet sigui teatral, de quins podem prescindir? L'enamora la superposició de materials aparentment antagònics, què genera aquest cocktail? També treballa al voltant de la idea de barrejar alta i baixa cultura, pop i pensament, cabaret i llenguatges contemporanis en escena. I desbordar l'escenari, treure el teatre de la sala de teatre.
El Pollo Campero, comido para llevar
La companyia El Pollo Campero, comida para llevar neix al març de 2012, amb la idea de connectar les noves dramatúrgies amb l'esperit del cabaret, el cafè teatre, el teatre fet per a sales de petit-mitjà format. Entra a treballar al CC Drassanes sense pensar en un resultat concret. Estrena la primera peça completa, titulada Sekvantaro: piezas codependientes de duración relativa en las que las actrices intentarán no hacer teatro, en el marc del Nuevos Investigadores Escénicos V CENIT (Sevilla, TNT- ATALAYA) on rebem el premi a Millor Espectacle. També a Sevilla, el mateix 2013 rep el premi al Millor Espectacle Revelació en els II Premis Andalusos de Teatre.
Ha presentat altres dos treballs escènics: Las actrices siempre mienten, 2016, premi del públic en el FITT-Tarragona 2017, i Parecer Felices, 2018.
Qui és Alejandro Andújar?
Llicenciat en Belles arts per la UniversicdadComplutense de Madrid i Llicenciat en Escenografia per la RESAD. Suficiència Investigadora en l'E.T.S. D'Arquitectura, Universitat Politècnica de Madrid. Becat per la Akademie der Bildende, Kunste de Munic, la fundació José Struch, la Unió de Teatres d'Europa, Palacio Real i Sastrería històrica.
És escenògraf i vestuarista des del 2004 fonamentalment en centres de producció publica com a CDN, CNTC, Teatre de la Zarzuela, Gran Teatre del Liceu, Teatre Lliure, Teatre de la Maestranza, Opera d'Oviedo, Opera de Geneve, Opera de Lausanne, Festival Grec, Teatre Romà de Merida, Temporada Alta, entre d'altres, de la mà de directors com Alfredo Sanzol, Juan Mayorga, Lluis Pasqual, Gerardo Vera, Helena Pimienta i José Luis Gómez.